Desembre. Tradicions, festivals i fires populars

EN UN MON cada vegada més GLOBALITZAT, LES TRADICIONS ES venen cel.lebrant DE MANERA DIFERENT.

 

El desembre es un mes per fer balanç del que ha passat durant l’any i en el que s’avalua tot el que volem deixar enrere i millorar el que volem tenir per endavant. Però el desembre també marca els dies festius que ens esperen i que coincideixen amb gran quantitat de festes populars, actes i fires tradicionals. Torna el Nadal i arribarem a un cap d’any que ens portarà a un nou canvi de data i de nous desitjos i projectes.

 

Quan arriben aquestes dates tan assenyalades en les nostres agendes en les què arreu és present , també arriben amb força els menjars abundants. Apareixen en escena els dolços nadalencs, com els polvorons i el tradicional tortell o, contràriament a la nostra costum de prendre marisc i peix, s’imposen els banquets de rics i saborosos rostits de carn. Però, sobretot, arriben aquests dies de reunió, dies emotius i especials en els quals compartir moments i instants gaudint amb els nostres.

 

Aquestes dates esdevenen tot un referent i només, segons qui sigui el nostre interlocutor i on ens trobem, entendrem el Nadal d’una manera o altre. En qualsevol racó del món, fins i tot el més petit, milions de persones celebren aquestes festes marcades per la tradició i les seves creences religioses que amb el temps han omplert cada país amb els seus ritus, la seva música, els seus preparatius i els seus costums propis. Una panoràmica molt oberta sobre el sentit d’aquestes celebracions que ens permeten, abans de res, viure moments màgics, plens de felicitat.

 

Gràcies a la diversitat de cultures, es poden gaudir de diferents tradicions. Tot i que en cada país o regió els ingredients principals de totes aquestes festes que s’apropen  són comuns i predomina el sentiment generalitzat d’amor, fraternitat i solidaritat i ha algunes notables diferències que fan que en cada territori les celebracions nadalenques siguin singulars. Celebració cristiana més que festivitat, el Nadal no és una festa que se celebri per igual en tots els països del món, unes diferències que es troben en l’origen de la seva religió. Cristians, musulmans, hinduistes i budistes discrepen sobre com venerar el profeta que dona peu a aquestes celebracions. El judaisme no celebra el Nadal, sinó que la seva festa típica és el Hanuka, o festival de les llums, durant vuit dies al desembre. Els musulmans, per la seva banda, celebren dues festes: l’Id Al Fitr, festivitat immediata al dejuni del Ramadà, i l’Eid al-Adha, festival del sacrifici durant el pelegrinatge a la Meca, ciutat que tot musulmà ha de visitar, almenys, un cop a la vida. El budisme no porta a terme grans festejos aquest mes, doncs el seu calendari assenta l’any nou al mes de febrer. Les celebracions d’aquesta religió estan basades, fonamentalment, en aspectes de la pràctica religiosa i harmonia familiar, més que en grans àpats. Finalment, per la seva banda, els hindús celebren el Diwali, una mena de Nadal avançat al novembre. Durant aquesta festivitat, una de les principals celebracions del calendari hindú, es dona inici al nou any amb una festa en la qual es regalen dolços entre familiars i amics, i on es commemora el triomf del déu Ram sobre el dimoni Ravana.

 

Prèviament als dies de Nadal, hi ha diferents Fires i actes populars. Algunes d’elles amb la finalitat de preparar prèviament les festes nadalenques, ja sigui perquè la seva oferta es cultural, lúdica o d’objectes decoratius per poder ambientar aquestes dates.

 

Durant tot el mes de desembre tenen lloc diferents activitats, fires, mercats populars i, fins i tot, actes solidaris. Des de la Fira de la Puríssima a Sant Boi de Llobregat, a la Fira de l’Avet d’Espinelves, el Mercat Medieval de Vic o les nombroses activitats i actes solidaris que volen col·laborar i donar suport als més necessitats. També cal fer referència a la Fira de Santa Llúcia. La data més antiga coneguda d’aquesta fira correspon al 1786. Es una data ben concreta i no dona lloc a dubtes sobre l’època en que es comença a celebrar. Tot i que ha anat evolucionant amb els anys. Actualment la fira sol començar a principi de desembre i es poden trobar nombroses parades que, ubicades per diferents sectors de productes i serveis, ofereixen tots aquells articles que es necessiten per guarnir les llars, establiments o espais per ambientar les festes nadalenques. La fira també va acompanyada de nombroses activitats organitzades en paral·lel i una exposició de maquetes artesanals de pessebres .

 

Una altre de les activitats remarcables d’aquest mes de desembre son les representacions dels “Pessebres vivents” que es porten a terme arreu de Catalunya i que solen començar a partir del dia 6. Hi ha un calendari de representacions que es concentra principalment en els dies festius i en caps de setmana.

 

I no es pot acabar l’any sense assistir a la Festa del Pi. Cada 30 de desembre, a Centelles, es porta a terme aquesta festa que està documentada des del 1751. Vinculada a la patrona local, Santa Coloma, es tracta d’una celebració que coincideix amb el solstici d’hivern. Aquesta festa va merèixer el títol de Festa Tradicional d’Interès Nacional atorgada al 1987 i reclassificada posteriorment com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional al 2010.

Tot i que han tornat les restriccions, bona part d’aquests actes es desenvolupen a l’aire lliure, el que permet gaudir-ne amb una “certa normalitat”.

Finalment, el canvi d’any emplena totes les ciutats i capitals del mon en actes de celebració per l’entrada al nou any. Una vegada més, les restriccions tornaran a ser presents i les grans concentracions estaran limitades, però en l’entorn familiar o d’amics, en format reduït, encara hi haurà l’oportunitat de poder celebrar un canvi d’any. A Catalunya es tradició fer-ho amb una copa de vi escumós i els dotze grans de raïm que s’han de menjar coincidint amb les dotze campanades que donen entrada a un nou any que hom espera que ens porti la recuperació desitjada.

 

En condicions normals de convivència, Times Square a Nova York, els Camps Elisis a Paris, el Big Ben a Londres o la Plaça de la Porta del Sol a Madrid s’omplen de gom a gom per celebrar el canvi d’any. A Barcelona, fins als darrers anys, no hi havia hagut un lloc que fos tant emblemàtic, però des del 2013 amb la celebració multitudinària a tocar de la Font Màgica de Montjuic i tota l’Avinguda Maria Cristina s’havia convertit en punt d’assistència obligada. Enguany, aquestes places també veuran alterada la seva proposta lúdica de celebració i s’hauran d’adaptar a les mesures locals i nacionals que cada regió hagi imposat. Per tant, s’haurà de fer seguiment de les mesures obligatòries vigents en cada indret en el cas que hi hagi interès per assistir-hi.

A banda de tot, en l’àmbit familiar més íntim, els àpats tradicionals de cap d’any i les trobades en format reduït seran les que mantindran les tradicions d’aquest final d’any. La gastronomia tradicional de cada llar es la protagonista, acompanyada dels vins i caves més artesanals i prestigiosos que cada família decideix aportar per compartir-los amb el sopar i dinar del canvi d’any.

 

També hi ha la opció de gaudir d’una experiència turística privada a través dels programes #VipXperience on s’ofereixen una varietat de programes exclusius per gaudir de manera privada d’una experiència excepcional durant les festes nadalenques

Desplaçat dalt de tot